No ho podem negar, el grup de treball del Dret Humà a l’Aigua i Justícia Social de l’OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa), ens sentim satisfetes de la feina feta. Podríem haver anat molt més lluny en el contingut d’aquesta nova instrucció, segur, però som conscients que hem aconseguit millores substancials en relació a l’anterior. Ha estat un procés de treball llarg i lent que ha implicat diferents serveis de l’ajuntament i OAT, iniciat a principis del 2020 i que, per fi, aquest mes d’abril ha vist la llum amb la seva aprovació.
Com ja sabem, per articles anteriors, la instrucció esmentada té com a objectiu facilitar l’accés a l’aigua a través de la col·locació de comptadors d’emergència social a aquelles unitats de convivència que es troben en una situació de risc d’exclusió residencial i que viuen en un habitatge en precari. És a dir, ocupat i, per tant, sense disposar de connexió regular a l’aigua, o bé accedint-hi només a través de les fonts d’aigua pública o per la solidaritat veïnal.
Per situar-nos, cal fer una mirada enrere i apuntar que Terrassa ja disposava d’una anterior Instrucció (2016) la qual va resultar molt poc eficaç per resoldre les peticions de comptadors socials que es presentaven. Aquesta situació va comportar que en el primer Plenari de l’OAT (març 2019), l’APE (Aliança contra la pobresa energètica) ja denunciés que la instrucció no estava resolent els problemes de manca d’accés a l’aigua. Per tant, per part del grup DHAiJS va quedar molt clar que aquest havia de ser un dels nostres primers objectius a treballar amb l’administració.
Sobre el paper, aquesta instrucció és l’instrument que ha de garantir l’accés a l’aigua a les persones que es troben vivint en precari en un habitatge del qual no en tenen la titularitat, per tant, el seu objectiu és que ningú quedi exclòs d’aquest accés per raons econòmiques i/o administratives tal com va establir el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides (ONU Ginebra 2015). Aquest Comitè afirmà que “El dret humà a l’aigua és el dret de tots a disposar d’aigua suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic”, complimentat amb tot un seguit de factors, dels quals cal destacar el de la no-discriminació que diu textualment: “l’aigua, els serveis i les seves instal·lacions han de ser accessibles a tots de fet i de dret, fins i tot als sectors més vulnerables i marginats de la població, sense cap discriminació”.
Pel que fa a Catalunya, el marc legal de referència per a l’aplicació del dret humà a l’aigua ve definit per la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, la qual en l’article 6 estableix que “les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació”.
Per tant, és en aquest àmbit que es defineixen els objectius del grup DHAiJS (Dret Humà a l’Aigua) de l’OAT. En garantir el compliment d’aquest dret a la nostra ciutat, entès com un dret inalienable a la vida i a la dignitat humana. Una condició prèvia i fonamental per a la realització d’altres drets humans, el qual s’ha de regir pel principi d’universalitat i d’igualtat per a tothom. I és partint d’aquest objectiu que hem de situar aquesta instrucció. Un mitjà per fer possible que això tan obvi, aquest dret bàsic d’accés universal a l’aigua esdevingui una realitat. Per això, es fa necessari que aquesta eina sigui útil i eficient. Necessita un bon desplegament i una impecable difusió per tal que arribi a totes les persones i col·lectius que se n’han de beneficiar i no quedi en paper mullat.
Com dèiem a l’inici, estem satisfetes de la feina feta. Hem aconseguit imprimir a aquest nou protocol una mirada de respecte envers els col·lectius a qui va adreçat. Hem insistit en la necessitat de no estigmatitzar ni criminalitzar les persones que per raons econòmiques i socials, fruit de les crisis que venim patint com a societat, s’han vist abocades a l’ocupació i, en la majoria dels casos, a accedir a l’aigua de forma irregular.
Hem estat perseverants amb la idea que no havíem de partir de la desconfiança alhora de redactar la Instrucció, sinó del respecte i de l’oportunitat que ens oferia com a mecanisme antidiscriminatori i regulador de l’accés a l’aigua. Així com en la necessitat d’establir un protocol que fos el màxim de desburocratitzat, que fugís de laberints burocràtics i que introduís tràmits i circuits simplificats i el menys complexos possible.
Lamentablement, han quedat aspectes en el tinter que per al grup DHAiJS haurien ajudat a una major i millor aplicació d’aquest protocol, però el treball comú, entre administració i grup DHAiJS-OAT amb què hem basat aquesta primera experiència de coproducció, si bé ens ha permès aconseguir guanys, també ha portat implícita l’acceptació de renúncies. Malgrat tot, el compromís de revisió i millora existeix i vetllarem tant com puguem per dur-lo a la pràctica.
I ara el que toca és arremangar-nos i anar per feina. Fer que la Instrucció no quedi en paper mullat, com va passar amb l’anterior. Començar a treballar amb les entitats properes a aquestes situacions de vulnerabilitat, com Càritas, Creu Roja, la PAH, Justícia Energètica, i altres. Arribar allà on hi ha el problema i oferir solucions. La crisi, millor dit les crisis persistents del sistema capitalista, cada cop deixen més persones al marge i creen més desigualtats. Segons un informe de Càritas (febrer 2022), (Gairebé el 30% de la població catalana viu en l’exclusió social – Diocesana de Terrassa (caritas.es), el percentatge d’exclusió social a Catalunya se situa en un esfereïdor 29%, superant la mitjana de l’estat espanyol que és d’un 23%, i Terrassa no n’és una excepció. La pobresa, l’atur i un habitatge precari són els atributs de les persones en situació de exclusió social.
Com hem indicat, l’accés als subministraments bàsics l’ha de garantir les administracions públiques. Per això, com a OAT, ens sentim corresponsables de tot allò que fa referència a la gestió de l’aigua a la nostra ciutat. Ambicionem arribar a aconseguir que aquesta gestió sigui modèlica, un mirall per a altres poblacions que estan treballant per la mateixa fita, i també un espai referent per a altres serveis públics de la nostra ciutat. Perquè sense implicació ciutadana, sense posar en valor la idea d’uns serveis públics que, lluny de la tan cobejada gestió públic privada, apostin per un nou concepte, el de la gestió públic comunitària, no avançarem cap a uns veritables serveis de qualitat i democràtics.
Estem fent camí. Un camí llarg i a voltes sinuós. I per més que desitgem que el trajecte sigui planer i lliure d’entrebancs, de moment, hem de seguir costa amunt. Avançant fins albirar la consolidació d’aquesta nova forma de concebre la democràcia participada. Una democràcia horitzontal. Una democràcia que reconeix i atorga protagonisme a la ciutadania organitzada. Una ciutadania que té coses a dir, que té coses a proposar i que vetlla per la bona gestió dels serveis públics. I això és, precisament, el que dona sentit a l’existència de l’OAT.
Dolors Frigola Comas
Coordinadora del grup DHAiJS- OAT
Més informació:
- Accedir al TRÀMIT aquí
- Instrucció per a la instal·lació de comptadors d’aigua provisionals d’emergència social per a persones o unitats de convivència en situació de risc d’exclusió residencial – Març 2022 https://aoberta.terrassa.cat/documents/normativa1081896932.pdf?codidoc=OTcxQjM3NEQzQ0Q2NDE4ODZCNEM1RUUyRDhGNEJFMTc=&idrel=008541
- Veure Nota de premsa de l’Ajuntament de Terrassa