El passat dimecres, 21 de febrer representats de l’OAT vàrem assistir a “Casa Golferichs”, com a convidats a la Fila zero, a l’acte de “EL DRET HUMÀ A L’AIGUA. Planificació, distribució i canvi de model”, organitzat per La Fundació Sentit Comú.
La taula rodona va comptar amb la participació de la Janet Sanz (Vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB.), qui la va moderar i dirigir, la Jèssica Albiach (Presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya), el Dante Maschio (portaveu d’Aigua és Vida), l’Eva Vilaseca (Activista i portaveu de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial) i el Narcís Prat, (Catedràtic Emèrit d’Ecologia). La sala-espai de l’acte estava molt concorreguda, amb la presència de l’alcalde del Prat del Llobregat, també d’altres persones conegudes com en Salvador Milà, ex-conseller de la Generalitat en el període del tripartit, el Lluís Basteiro de l’AMAP, i d’altres.
En general, a totes les intervencions, es van fer paleses les denúncies dels ponents, amb els argumentaris pertinents de totes les situacions que en aquests moments d’emergència climàtica i sequera persistent, no permeten estar més ben preparats, ja que des de fa uns 20 anys aproximadament, no s’han fet les inversions necessàries.
Es va explicar que, ara tot, i malgrat anar molt tard, seria l’hora d’arribar a grans consensos polítics i socials, que facilitéssim donar les respostes necessàries que passen entre d’altres qüestions, en la retirada de tots els macroprojectes (Hard Rock; ampliació de l’aeroport; La construcció d’un 250.000 habitatges a fer durant els propers 15 anys a l’AMB; La continuïtat del traçat de la B40. Etc.), projectes tots aquests que estant sobre la taula, per ser tots ells insostenibles.
Així mateix, es va informar que els Grans operadors Turístics, Sectors Industrials, que són grans consumidors d’aigua com a producte i valor de canvi mercantil de la seva cadena de producció, i de l’Agro-indústria, haurien d’entendre que aquest camí de creixement continu no és possible i per tant es planteja un canvi de model aplicant una transició eco-social amb un ús responsable de l’aigua i distribució justa i equitativa. Aquest desitjat consens faria que avui no patíssim les conseqüències que en gran part en aquests moments estem vivint.
Es va posar en evidència que l’eficiència de distribució d’aigua en els municipis de Manresa, Mataró i El Prat de Llobregat és del 90% i tots ells tenen una gestió pública de fa molts anys.
Volem ressaltar les intervencions i aportacions d’en Dante Maschio, que va fer una crida als principis de l’aigua com a dret humà, bé comú, ecosistèmica i servei públic i planteja la sequera ha de ser com una oportunitat per recuperar eines de gestió públiques.
També va aprofitar per posar l’OAT, com exemple i model de participació ciutadana efectiva, que fa possible la transparència, la fiscalització i rendiment de comptes, i que té com a objectiu la coproducció de polítiques d’aigua de forma consensuada, amb la millor garantia de gestió en la coproducció a tres bandes (operadora, administració i ciutadania), en matèria de polítiques d’aigua.
La sequera és un problema col·lectiu. Necessitem que les administracions s’identifiquin amb un ecologisme democràtic pel benestar i han de saber engrescar a la ciutadania en aquesta nova cultura.