Hi va assistir una representació de l’OAT i va deixar el seu testimoni de rebuig i d’indignació amb relació a la nova ordenança aprovada definitivament el passat 18 de febrer al Ple municipal d’aquesta ciutat.
Anteriorment, el Plenari de l’OAT del passat mes de desembre, va aprovar donar suport als actes i manifestos que s’elaboressin dins del marc de denúncia de la nova ordenança de convivència ciutadana i ús de la via pública, que incloïa la prohibició d’omplir garrafes d’aigua a les fonts públiques de la ciutat, sota la imposició de sancions econòmiques que poden arribar als 750 €, i que l’equip de Govern del consistori de Martorell, format pels partits Junts per Catalunya i PSC havien presentat mesos enrere.
En aquest sentit, l’OAT es va sumar a la presentació d’un document d’al·legacions signat per un total de vint-i-set entitats de Catalunya.
A l’acte, vam deixar constància que “Com a Observatori defensem de manera irrevocable el Dret Humà a l’Aigua el qual l’entenem com un dret d’accés universal que no pot estar condicionat per cap mena de limitació ni econòmica, ni administrativa ni social.
L’accés a l’aigua no és un privilegi, ni es pot utilitzar com una eina de control social: és un dret fonamental!”
Terrassa ja va viure una situació similar durant l’estat d’alarma per la covid-19, quan la Generalitat va decretar el tancament de les fonts d’aigua públiques com a mesura sanitària preventiva.
“Érem plenament conscients que aquella decisió tindria conseqüències greus per a moltes famílies en situació d’inseguretat de l’habitatge, que només podien accedir a l’aigua a través de les fonts públiques. Davant d’aquesta realitat, des de l’OAT ens vam mobilitzar de manera immediata i vam exigir a l’Ajuntament de Terrassa la instal·lació urgent de comptadors d’aigua d’emergència social. Com a resultat de la pressió exercida, en pocs dies se’n van instal·lar prop d’una quarantena.
Per això entenem perfectament la indignació que provoca aquesta ordenança, encara que s’hagi intentat maquillar amb arguments diversos. El seu plantejament parteix d’una lògica punitiva que criminalitza i estigmatitza les persones en situació de precarietat, convertint-les en el problema en lloc de garantir els seus drets.
Sabem que al darrere d’aquesta mesura hi ha una voluntat clara de competir en el terreny del discurs de la por i del càstig, assenyalant els més vulnerables amb l’únic objectiu d’obtenir rèdits polítics.”.
A l’acte de Martorell va quedar clar que, malgrat que l’ordenança s’ha acabat aprovant, el procés ha representat una victòria col·lectiva. Una victòria que afavoreix la solidaritat, el treball unitari, la complicitat, la suma d’esforços i la perseverança en la defensa dels drets humans; en aquest cas concret, el dret humà a l’aigua.
La tasca de les vint-i-set entitats signants demostra que, quan actuem plegades, som més fortes. I que, encara que no totes les batalles es guanyin, sempre ens quedarà l’esperança i un llarg camí per continuar avançant.
Avui mateix, l’OAT hem rebut la notificació de la resolució aprovada on entre altres coses s’indica: “Es desestimen íntegrament les al·legacions prèvia, primera, segona, tercera, quarta, sisena, setena i vuitena; i s’estima parcialment l’al·legació cinquena (en el sentit d’introduir en el precepte impugnat algun criteri que fixi la prohibició d’emmagatzemar aigua en fonts públiques a partir de determinats volums d’acumulació)…
L’únic punt que s’ha acceptat, dels set que contemplava el document d’al·legacions, és el que fa referència al nombre de litres per persona i dia que es podrà emmagatzemar d’aigua: “Als efectes d’aquest precepte, s’entén per emmagatzematge prohibit l’acumulació d’un total de més de 25 litres, sigui en un o en diversos recipients”.
Podeu veure el document d’al·legacions, i la notificació de la Resolució a la web de l’OAT. https://www.oat.cat/grups-de-treball/dha/
Per saber-ne més: Què passa amb la nova ordenança de multes, l’aigua de les fonts i els ocupes a Martorell?
