📅 Fecha: 10/07/2026
El passat divendres dia 10 de juliol matí, gran part dels membres de la comissió d’estudi per la modificació del reglament d’abastament i estalvi d’aigua de Terrassa, és a dir representants de l’Ajuntament de Terrassa, de Taigua i de l’OAT (Grup de Qualitat i Sabor de l’Aigua) vam realitzar una visita tècnica a instal·lacions de reutilització d’aigües grises. Durant les visites hi participaran tant els tècnics de l’empresa GEP Ibérica, responsable de la instal·lació i manteniment dels equips com els tècnics municipals.
La visita organitzada per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa té dos propòsits: primer conèixer en detall els aspectes tècnics i els avanços en els últims 15 anys d’aquesta tecnologia. I segon, identificar els punts crítics des del punt de vista de la gestió municipal d’aquest tipus d’instal·lacions, i poder tenir una idea de com es gestionen les diferents fases (llicencies, instal·lació, manteniment….).
La primera visita a Sant Adrià del Besòs (carrer del Pessebre Vivent, 12) vam estar acompanyats de dues tècniques del propi Ajuntament i una tècnica de L’Ajuntament de Sabadell. Vam visitar dues plantes en edificis residencials, la primera més recent de biomembrana d’ultrafiltració externa. El procés consisteix en una filtració de malla per la retenció de cabells amb neteja automàtica, seguidament l’aigua passa a un tractament biològic aeròbic seguit d’una lleu floculació, posteriorment es realitza una sedimentació. El flux entra a la membrana d’ultrafiltració i a continuació l’aigua va al dipòsit de distribució que finalment es bombeja als dipòsits dels inodors dels habitatges de l’edifici.
La segona planta visitada, es tracta d’un sistema de tractament més antic, la tecnologia és la mateixa, però en aquest cas les membranes estan submergides i la seva capacitat de tractament és bastant inferior al sistema de membranes externes. També tenim l’inconvenient que no és pot realitzar el contra rentat automàtic, però per edificis de pocs habitatges pot ser més adequada i a més a més el cost és inferior.
La tecnologia ha avançat molt de manera en els últims 15 anys, i per tant el sistema està molt més automatitzat i es pot controlar a remot. També hi ha la iniciativa de realitzar controls de qualitat de l’aigua en continuo, com pot ser la turbidesa.
La segona visita va ser a Sabadell (Carrer Bosch i Cardellac, 47), és una instal·lació molt recent, malgrat que la tecnologia és igual que la primera que hem visitat, és a dir de membrana externa, aquí podem apreciar molts més automatismes, controls remots i un joc de vàlvules més innovador.
El problema de les membranes d’ultrafiltració és el fet que quan es colmaten s’han de netejar a contra corrent i a una pressió de 3 bars, malgrat aquest sistema de neteja la vida de la membrana arriba a 4 i 5 anys. Evidentment com a conclusió global la membrana d’ultrafiltració externa és la més avançada i implica menys cost per habitatge a mesura que augmentar el nombre d’habitatges. La inversió d’aquest tipus d’instal·lació està vinculada a les tarifes de l’aigua. Tota l’aigua regenerada passa per un sol comptador comunitari. El manteniment de les membranes és mínim però necessari.
No perdre de vista que, l’objectiu de la instal·lació de la tecnologia de membranes en edificis per reutilitzar és l’estalvi d’aigua que com a mitjana representa de l’ordre de 30 litres per persona i dia.
Bea Escribano Coordinadora del Grup Qualitat i sabor de l’Aigua
