Publicat el 12 de Juny 2020 per Míriam Planas AIGUA ES VIDA
Des del 2010, un lent però constant moviment de remunicipalitzacions ha començat. Ja són 30 remunicipalitzacions a Catalunya, i més de 150 els municipis amb concessions que ja han finalitzat o finalitzen en els propers 5 anys. Alhora s’han format 20 plataformes ciutadanes a diferents municipis treballant per una gestió pública i democràtica. Caldrà seguir impulsant aquests processos de reapropiació de l’aigua gota a gota, municipi a municipi, per tal d’anar canviant poc a poc l’status quo. Fins ara Terrassa ha sigut el municipi més gran a remunicipalitzar l’aigua a Catalunya, però ja tenim molts nous municipis que estan entrant en acció en el procés de construir una gestió pública i democràtica, com Girona, el Consell Comarcal d’Osona, Ripollet, Sant Cugat, Berga, Igualada, Vilassar de Dalt, Masnou… Cada dia seguim treballant moltes alhora, des de molts llocs, per enfortir i millorar la democràcia a través de l’aigua.
El 90% de la població mundial rep aigua d’operadors públics, a Europa el 70%, a Espanya el 50% i a Catalunya la situació és la contrària: el 84% de la població rep aigua d’una empresa privada. Si ens hi fixem amb més detall, el 73% de població rep aigua d’empreses participades pel grup Agbar (SUEZ), això provoca que aquest grup empresarial tingui un monopoli de facto del sector, i una acumulació del coneixement com cap altre organisme. D’altra banda, des de les administracions locals, s’ha donat una deixadesa del govern de l’aigua en les darreres dècades, fins al punt que l’any 2014 es desconeixia la quantitat de talls per motius econòmics que hi havia a la majoria de municipis de Catalunya. Només va ser gràcies a la denúncia i pressió de plataformes ciutadanes com Aigua és Vida i l’Aliança Contra la pobresa energètica que l’any 2015 es va aconseguir aprovar la Llei 24/2015 que prohibia els talls de subministrament a Catalunya.
Aigua és Vida és una plataforma formada per organitzacions de la Societat Civil de procedència variada: associacions de veïnes i veïns, sindicats, entitats ecologistes i de cooperació internacional entre d’altres. L’objectiu de la plataforma és aconseguir que la política de l’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya es realitzi des del sector públic i compti amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica. En aquest sentit, també es denuncia el paper del sector privat en la gestió de l’aigua i el sanejament, i es realitza coordinació a nivell estatal, europeu i global. Resulta d’especial interès la sintonia entre les lluites per la defensa de la qualitat i quantitat de les aigües en els ecosistemes aquàtics i les lluites en defensa de l’aigua pública.
¿Com funciona Aigua és Vida? El primer pas és l’accés a la informació i a la transparència. Es treballa per posar la informació a l’abast de tota la ciutadania, de forma que pugui entendre’s. En segon lloc, es denuncien males pràctiques detectades, com ara privatitzacions, polítiques de l’aigua que puguin afavorir a interessos privats per sobre dels de la ciutadania. En tercer lloc, es treballa per construir un consens polític, tant en la societat, com amb els responsables polítics. Finalment es realitzen propostes de polítiques que puguin millorar o substituir aquestes males pràctiques detectades. Aquesta forma de treballar fa que ens considerem un moviment de construcció de propostes col·lectives per enfortir la democràcia.
Aigua és Vida neix per denunciar les irregularitats en els dos procesos de mercantilització de l’aigua més grans de Catalunya que van tenir lloc l’any 2012. La privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i la creació de l’empresa mixta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els dos procesos van afavorir dues de les gran empreses privades de l’Aigua a Catalunya, Acciona i AGBAR, i els dos van ser anul·lats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya degut a les irregularitats denunciades. La sentencia d’ATLL va ser ratificada pel Tribunal Suprem i la Generalitat va decidir retornar a l’empresa pública. En canvi en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Tribunal Suprem va ratificar la creació de l’empresa mixta, contradient incomprensiblement l’exhaustiu anàlisi històric i jurídic que havia fet el TSJC. Aquesta injusta sentència, deixa captius 2,9 milions d’habitants de 23 municipis de l’Àrea Metropolitana i rebent aigua de l’empresa mixta fins l’any 2047. Això reforça encara més el monopoli d’Agbar sobre l’aigua a Catalunya i fa que aquest grup agafi més força i agressivitat en la defensa del seu negoci.
D’altra banda, des del 2010, un lent però constant moviment de remunicipalitzacions ha començat. Ja són 30 remunicipalitzacions a Catalunya, i més de 150 els municipis amb concessions que ja han finalitzat o finalitzen en els propers 5 anys. Alhora s’han format 20 plataformes ciutadanes a diferents municipis treballant per una gestió pública i democràtica. Caldrà seguir impulsant aquests processos de reapropiació de l’aigua gota a gota, municipi a municipi, per tal d’anar canviant poc a poc l’status quo. Fins ara Terrassa ha sigut el municipi més gran a remunicipalitzar l’aigua a Catalunya, però ja tenim molts nous municipis que estan entrant en acció en el procés de construir una gestió pública i democràtica, com Girona, el Consell Comarcal d’Osona, Ripollet, Sant Cugat, Berga, Igualada, Vilassar de Dalt, Masnou… El camí és llarg i no és fàcil, però ja l’hem començat i no hi ha volta enrere. Cada dia seguim treballant moltes alhora, des de molts llocs, per enfortir i millorar la democràcia a través de l’aigua.