Publicat el 10 de juny de 2020 per Edurne Bagué Dra. en Antropologia Social, especialitat en aigua i govern de l’aigua
En els darrers anys es pot veure en el marc de les remunicipalitzacions de serveis l’aparició de noves propostes per al seu govern. Els observatoris de l’aigua com l’OAT, estan afavorint l’aprenentatge i l’avenç en la implementació d’aquestes noves governances.
En els darrers anys es pot veure en el marc de les remunicipalitzacions de serveis l’aparició de noves propostes per al seu govern. Govern que la ciutadania organitzada proposa i impulsa, de tal manera que s’estan obrint nous espais per l’aprenentatge, la experimentació i la innovació social. Aquestes pràctiques i propostes apareixen com oportunitats que les diferents administracions públiques han d’entomar per renovar-se i adaptar-se a la diversitat social actual.
Hi ha diferents elements que caracteritzen aquests propostes i experiències. Aquí en destaquem quatre. En primer lloc, el paper de la ciutadania que esdevé central i actiu (propositiu) i no un objecte indefinit a qui s’informa o del qual se n’extreu dades i informació. En segon lloc, es tracta de propostes basades en pràctiques i metodologies de treball col·laboratiu entre les diferents dimensions que composen la societat (social, política i tècnica). A tals efectes, es creen espais i mecanismes de treball, canals de comunicació i una estructura que en faciliti i afavoreixi aquesta tasca. En tercer lloc, la incidència política i social que es practica des de les noves governances de serveis públics és a dos nivells. Per una banda, des de la creació de política pública buscant garantir els drets de les persones i el medi. I per l’altra, des de la comprensió de la presa de decisions com un conjunt de processos connectats i descentralitzat. Així el control es troba imbricat en el propi exercici del servei dia a dia. Finalment, aquestes propostes, se situen a la franja entre el dins i el fora de les institucions. Es tracta d’ampliar les estructures dins de l’àmbit municipal, per tant, de recuperar l’espai públic entès com espai de les persones. En això aquestes propostes es diferencien de les propostes públic-comunitari, que treballen en l’establiment de ponts entre àmbits diferenciats. Que les noves governances de serveis públics treballin l’ampliació democràtica en l’interior mateix de l’estructura administrativa i institucional és on rau la part més innovadora de la proposta però també on es concentren el major nombre de dificultats.
Un exemple d’aquestes noves governances de serveis públics és l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Es tracta d’una experiència que està inspirant iniciatives emergents com Osona o Girona i que centra la mirada també a l’estranger per seva capacitat innovadora en noves governances de serveis públics com l’aigua que s’ha caracteritzat per ser fortament gerencial.
Un camí complex però enriquidor
Com apuntàvem, aquesta naturalesa i voluntat de generar aquests espais per al co-govern en el marc de l’administració, i per tant, obrir l’administració a la ciutadania a través de les pràctiques de treball col·laboratiu és un escenari que fa aflorar tot un seguit de dificultats de diferent naturalesa. Algunes de les dificultats també es troben en l’àmbit de les propostes públic-comunitari, però en el co-govern aquestes s’accentuen.
Així doncs, s’han detectat un total de sis tipus de bloquejos i dificultats que es poden dividir en dos grans grups. D’una banda aquells de tarannà més concret i tècnic, i per l’altra, aquells de tarannà més abstracte vinculat a concepcions i comprensions de com se suposa que han de ser les coses. El primer grup, els de caràcter tècnic, malgrat ser molt aparatosos i implicar molta feina, tenen la virtut de ser compresos i aïllats. Aquests bloquejos mostren els comportaments més explícits de les estructures institucionals i és per això mateix que permeten comprendre quines son les línies de treball a curt, mig i llarg termini, així com les estratègies possibles i el treball amb diferents actors i espais.
El segon tipus de dificultats són de tarannà abstracte i estan associades a debats i concepcions diferenciades, tant entre polítics, cossos tècnics i actors socials, como entre els mateixos actors socials. Aquesta diversitat comporta tensions i divergències tant en la comprensió de l’estratègia a desenvolupar i, per tant, en la valoració dels avenços, com en el significat mateix dels conceptes que guien el projecte i els objectius. Aquesta particularitat complica la feina perquè es mou en dimensions que no són tan precises i que demanden debats constants per anar avançant.
Les dificultats associades a aquest grup mostren la dimensió més profunda de l’estructura, allò previ que la fa existir tal i com és. Mostren les concepcions mateixes que es tenen de l’administració pública, les institucions, el poder, la ciutadania, el pes del coneixement o el servei. És per això que es tradueix amb xoc de rols i l’aflorament de pors i incerteses que posen de relleu l’existència d’una manca de coneixement mutu entre sectors i comprensions. Això dificulta el treball col·laboratiu i explica per què les administracions volen controlar espais com els observatoris reduint-los a espais de participació clàssica, desproveint-los del seu potencial transformador.
Capacitat transformadora malgrat les dificultats. Apostes de futur.
L’OAT complirà el seu primer any de funcionament i el balanç en el seu conjunt és positiu com experiència i innovació en noves governances de serveis públics. I és positiu perquè està permetent posar sobre la taula tots aquests aspectes i debats i això està sent una font d’aprenentatge profund ja que permet avançar en la detecció i planificació de les línies de treball per a la innovació i la transformació social.
Tant les diferències de caràcter tècnic com les de naturalesa més abstracte, es donen en un espai de gran complexitat. Un espai – eina amb un gran potencial transformador. Part d’aquest potencial és el que permet posar en contacte des d’aquestes metodologies de treball col·laboratiu a sectors socials diferents contribuint per desenvolupar tasques que superen els interessos particulars i a través de les quals s’aprèn a treballar conjuntament, aprenent els uns dels altres alhora que s’aprèn del servei, tot generant nou coneixement en la matèria.
Finalment, potser una de les grans lliçons de l’OAT és que ens porta a comprendre que els canvis i les transformacions son processos amb punts d’inflexió. Processos complexos no lineals, multinivell i simultanis. Processos que necessiten de mecanismes de revisió del que es fa per a tal de seguir avançant. Aquest darrer aspecte també l’ha incorporat l’OAT que en aquest primer any de funcionament duu a terme un estudi que es proposa precisament revisar per seguir avançant. Entomant els reptes de front entenent que aquesta és la manera de superar-los per millorar.