Publicat el 15 de Juny de 2020 per Dolors Frigola
En relació a la notícia apareguda a diferents mitjans de comunicació de Terrassa: Dret d’accés a l’aigua, un dret inalienable a la vida.
https://malarrassa.cat/moviments-socials/dret-dacces-a-laigua-un-dret-huma-inalienable-a-la-vida/
Es fa necessari seguir insistint i reclamant al nostre ajuntament, i a l’empresa pública Taigua, que assumeixin la responsabilitat que els pertoca per fer possible que al dret humà a l’aigua se li sumi també el dret a la informació, com ja plantejava l’APE al març del 2019, i com demanava el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana en el seu article als mitjans de comunicació, i tal com està disposat a treballar i a col·laborar per fer-ho possible el Grup Dret humà a l’aigua de l’OAT.
A partir de la pandèmia de la Covid19, davant la mesura sanitària de tancar les fonts d’aigua pública, el grup del Dret humà a l’aigua de l’OAT, recollint la iniciativa impulsada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, https://malarrassa.cat/moviments-socials/dret-dacces-a-laigua-un-dret-huma-inalienable-a-la-vida/, vam demanar a l’ajuntament que actués de forma ràpida amb la instal·lació de comptadors provisionals en tots aquells domicilis on tinguéssim coneixement que existia una manca d’accés a l’aigua.
Per contextualitzar aquesta petició, cal fer una mirada enrere i situar -nos al Plenari de l’OAT del 29 de març de 2019 on l’APE (Aliança Contra la Pobresa Energètica) ja va presentar una denúncia sobre la Instrucció del Servei d’Instal·lació provisional de comptadors d’aigua per a persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial, aprovada en Ple al 2016, perquè no s’estava aplicant.
En la denúncia es demanava: un pla per controlar i garantir l’accés al subministrament d’aigua; la relació dels punts de subministrament en situació irregular; la relació de comptadors d’aigua instal·lats des del 1/1/2017; la relació de casos denegats des del 1/1/2017 a les llars vulnerables i els motius de la denegació; publicar i mantenir a la web de l’ajuntament i a la de Taigua l’estadística de llars regularitzades i pendents de regularitzar. I un aspecte molt important, sense el qual no es pot garantir el dret a l’aigua: “demanar a l’Ajuntament, a Taigua i a l’OAT que utilitzin els mitjans que tinguin al seu abast per donar coneixement a la ciutadania de Terrassa del procediment per regularitzar les situacions irregulars del subministrament d’aigua i fer pedagogia sobre el dret a l’accés a l’aigua evitant la criminalització dels col·lectius més vulnerables”.
Amb aquesta petició de l’APE, es constatava que a Terrassa hi havia un nombre important de famílies que encara no havien pogut aconseguir un comptador solidari i que, per tant, accedien a l’aigua de forma irregular, en molts casos amb el consentiment de l’Ajuntament. Però, també que existien altres famílies, el nombre total de les quals desconeixíem, que no tenien accés a l’aigua ni tan sols de forma irregular. En aquests casos les famílies i/o persones havien de veure satisfeta aquesta necessitat a través de recórrer a les fonts d’aigua pública, o a través d’alguna persona coneguda que els ajudava de forma solidària.
Precisament, dies abans de la Declaració de l’estat d’alarma al país, el grup Dret humà a l’aigua tenia previst participar en una reunió amb tècniques de l’ajuntament per treballar la proposta d’una nova Instrucció que venia a substituir l’anterior del 2016. Aquesta nova Instrucció estableix el protocol per atendre les peticions d’instal·lació de comptadors solidaris i està especialment adreçada a les unitats familiars que es troben en habitatges d’ocupació en precari, amplia i millora molts dels aspectes relacionats amb el dret d’accés a l’aigua i esdevé l’instrument que ha de fer possible l’accés a l’aigua a totes les unitats familiars que ho necessitin.
Amb l’arribada de la Covid19 tot el procés de treball per a la nova Instrucció va quedar aturat, per més que es va elaborar un Informe d’Expedient d’Incoació per donar resposta a la urgència sanitària pel qual Taigua iniciava la instal·lació de comptadors a les llars detectades que no tenien accés a l’aigua. D’aquesta actuació, segons les darreres dades facilitades per l’ajuntament, durant aquest temps de confinament s’han detectat 47 casos d’unitats familiars sense aigua a la llar; d’aquests un total de 45 habitatges ja tenen aigua i s’ha procedit a instal·lar 29 comptadors provisionals. La resta de casos on se suposa un accés a l’aigua de forma irregular, de moment, han quedat pendents de regularitzar a partir de l’aprovació de la nova Instrucció.
Malauradament, no sempre els problemes s’acaben amb la instal·lació del comptador provisional ja que en alguns casos en tractar-se d’habitatges d’ocupació en precari, els quals són majoritàriament propietat d’entitats bancàries o fons voltors, aquests no reuneixen les condicions tècniques que han de permetre el subministrament d’aigua com pot ser manca d’aixetes, canonades amb fuites, etc., i les famílies vulnerables es troben amb unes despeses addicionals que no poden afrontar. Aquesta situació s’agreuja encara més en produir-se un buit de responsabilitats on ni l’administració local, a través dels Serveis Socials (Ofimape, Ofimeh-ll) se’n fa càrrec de les despeses, ni tampoc les entitats bancàries que en són propietàries i que haurien d’assumir la seva responsabilitat, tal com marca la Llei 24/2015, de dotar els pisos amb les mínimes condicions d’habitabilitat i oferir-los en lloguer social.
Una altra mesura anunciada, segon el Decret d’alcaldia de 30/3/20, és la destinació de 500.000€ a reduir la tarifa de l’aigua del 2n trimestre del 2020, “amb l’objectiu de contribuir a reduir l’impacte que pugui tenir l’estat d’Alarma sobre les famílies i el conjunt de l’economia de la ciutat”. Segons s’informa, “aquesta reducció s’aplicarà a les famílies, i petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms/es, que reuneixin uns requisits”, i s’aplicarà a la factura del 2n trimestre de 2020 la qual, sumada a la reducció del cànon de l’ACA (50% abril/maig), “la factura podrà veure’s reduïda entre uns 10-25€, i representar entre un 20-35% de reducció”.
Per altra banda, pel que fa al nombre de famílies que s’han acollit a la tarifa social de l’aigua, segons informa Taigua, a data 15 de maig, des de l’inici de la pandèmia s’han presentat un total de 646 noves peticions i cada dia que passa se’n presenten més.
No obstant això i malgrat aquestes mesures que s’han aplicat de forma urgent pel Covid19, el dret humà a l’aigua, com a solució definitiva per a la població socialment i econòmicament vulnerable, hauria de passar per aconseguir el mínim vital d’aigua de forma gratuïta i deixar de subordinar aquest dret a ajudes i bonificacions, i únicament al seu reconeixement de facto com a garant per cobrir les necessitats bàsiques i poder viure dignament. Aquest mínim vital és el que s’estipula en 100 litres per persona/dia, i que ja s’està aplicant a ciutats com Cadis, Sevilla, Còrdova, Medina Sidonia, etc. D’aquesta manera sí que es respectaria el dret humà a l’aigua com estableix l’OMS.
I arribats a aquest punt, es fa necessari seguir insistint i reclamant al nostre ajuntament i a l’empresa pública Taigua que assumeixin la responsabilitat que els pertoca per fer possible que al dret a l’aigua se li sumi també el dret a la informació, com ja plantejava l’APE al març del 2019, i com demanava el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana en el seu article als mitjans de comunicació, i tal com està disposat a treballar i a col·laborar per fer-ho possible el grup Dret humà a l’aigua de l’OAT.